A mitjans del segle XVIII hi havia molts navegants lloretencs que anaven a Amèrica d'una forma més o menys declarada. Però l'any 1778, el rei Carles III va promulgar el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes. Aquest fet, no només va suposar un gran impuls per a l'activitat naviliera (entre 1812 i 1869 s'arribaren a construir 130 vaixells), sinó que també va potenciar i consolidar la marina mercant.
Al voltant de la marina mercant lloretenca s'organitzà tot un comerç d'exportació i d'importació que enriquí bona part de la població. Els vaixells es dirigien cap a Santiago de Cuba, l'Havana, Montevideo, Buenos Aires... carregats de vins, olis, teixits, sal, farina i altres mercaderies, i tornaven a Catalunya carregats de cotó, fustes nobles, pells, sucre, tabac, cafè, rom, "tasajo"...
No obstant això, a partir de la segona dècada del segle XX, també entrà en declivi la figura de l'"americano" i, per tant, s'inicià pel poble una llarga travessia del desert que durà, aproximadament, uns trenta anys.
Tot i les interessants temptatives turístiques dels anys trenta -estroncades per la guerra civil- no fou fins la dècada dels anys cinquanta quan es va consolidar un nou sistema de vida basat en l'economia turística. Llavors, es va iniciar una nova transformació urbana: les antigues cases senyorials anaren caient i es convertiren en hotels i instal·lacions de serveis; s'urbanitzaren vinyes, boscos, camps... sorgiren nous barris i urbanitzacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada